Quan estic obligat a donar-me d’alta com a autònom?

Quan estic obligat a donar-me d’alta com a autònom?

Una de les qüestions més consultades i que més dubtes genera entre els emprenedors a l’hora d’iniciar una activitat per compte d’un altre és a partir de quin moment existeix l’obligació de donar-se d’alta com a autònom en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Algunes persones sostenen que l’obligació s’origina des del moment mateix de la posada en marxa de l'activitat, n’hi ha unes altres que defenen la idea que esta s’inicia des del moment en què es comença a facturar, mentre que n’hi ha unes altres que sostenen que únicament existeix obligació a partir de l'obtenció d'una determinada quantitat d'ingressos econòmics.

En primer lloc, cau precisar que la resposta no és absoluta, ja que per tal de poder dilucidar la qüestió cal remetre’s no només a la legislació aplicable, sinó també a la Jurisprudència del Tribunal Suprem.

La llei 20/2007 d’11 de juliol de l’Estatut del Treball Autònom (LETA), marc legal de referència de l’autònom des de la seua aprovació i que va vindre a recopilar tota la normativa referent al treball autònom que fins a eixe moment estava dispersa per tot l’ordenament jurídic, estableix una sèrie de requisits que comporten la inclusió automàtica en el RETA. En concret, a l’Art. 1.1 estableix que l’esmentada llei «serà d’aplicació a les persones físiques que realitzen de manera habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, tant si donen ocupació a treballadors per compte d'un altre com si no ho fan».

De tots estos requisits, el criteri clau i determinat que més litigis genera és sens dubte el d’habitualitat.

Però què s’entén per habitualitat?

Moltes vegades resulta interpretable i molt complicat poder demostrar l’habitualitat o la no habitualitat en la realització d’una activitat econòmica, motiu pel qual molt sovint els Tribunals es veuen obligats a basar les seues resolucions en indicis, i d’entre tots ells i a falta d’uns altres, el més usat és el de la quantia dels ingressos econòmics, però no és l’únic.

En este sentit es pronuncia la Sentència del Tribunal Suprem, de 17 de juny de 2012, en sostenir que «La superació del Salari Mínim Interprofessional pot ser un indicador adequat d’habitualitat en revelar una certa permanència en el mercat». La mateixa sentència matisa que «L'indicador d'ingressos econòmics és adequat, però si se disposa d'altres dades indicatives o indiciàries de l'habitualitat, cal atenir-se a ells.

En la mateixa línia es pronuncien dues Sentències del Tribunal de 29 d’octubre de 1007, de 17 de juny de 2002 i 23 de setembre de 2002, en considerar totes elles com a indicador d’habitualitat el fet de «superar el llindar del SMI en el any natural».

Però què passa en la pràctica?

En la pràctica la Tresoreria General de la Seguretat Social, des del moment mateix en què iniciem l’Activitat i cursem l’alta inicial en Hisenda, sol interpretar, excepte si hi ha prova en contrari per la nostra part, que l’activitat econòmica duta a terme és habitual i, per tant, ens requerirà cursar el corresponent alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).

Davant d’esta situació, si nosaltres entenem que la nostra Activitat és esporàdica i que a més ens genera ingressos inferiors a l’equivalent al SMI, tindrem dret en primer lloc a recórrer davant la Tresoreria mateixa i posteriorment si no ens donen la raó, davant dels Tribunals, els quals han de pronunciar-se al respecte.